El blog de Fred/Le blog de Fred

  Ce n’est pas en politologue -que je ne suis pas- mais à partir des mes connaissances, sensations et sentiments personnels que je me pencherai après sa disparition sur celui qui fut une icône qui a suffisamment parcouru ma vie pour que je me penche sur la sienne, alors que celle-ci a pris fin. La séduction, le foot et le  bling-bling   Les premières images que j’en ai ce sont bien sûr ces photos de bellâtre, ou supposé tel, parfois en compagnie d’une blonde a priori plus intéressante que Dorothée, même pour le môme que j'étais. Les pattes tout autant grisées que le personnage, dont la passion pour le bling-bling renverrait Sarkozy au rang d’amateur.  J’avais beau déjà m’intéresser à la politique, le péronisme ne devait pas m’évoquer grand-chose, et le justicialisme encore moins. Je retenais donc malgré moi l’image de ce winner avec sa blonde vachement plus jeune, chilienne d’origine, je ne l’apprendrais que plus tard. Et la multitude de photos prises en compagnie d’équipes n

José Ignacio Pastor, JIP per als íntims. "Joseph Ignace Pasteur" diria a la francesa per a burlar-me d'ell. S'ho mereix tant, a pesar que és lleig burlar-se de noms propis.   Ho vaig conéixer farà quasi 20 anys, en una època en la qual ell   promovia amb afany la seua pròpia figura en l'àmbit del socialisme valencià. Va ser gerent de la fundació "Societat i progrés", amb la mateixa ambició de autopromocionarse i amb algun desfalc si no recorde malament. "Diuen que vull ser regidor, i què passa?". Aleshores ha manipulat pressupostos conseqüents, però sense arribar a ser elegit de res, el pobre.   La seua aparent simpatia podia enganyar i donar a pensar que el seu objectiu era realment el de defensar a la ciutadania, quan en realitat la seua carrera no són més que autobombos i autocomplaença permanents. Una successió interminable de fotos i subvencions. La meua parella de llavors i jo col·laborem puntualment amb les seues xarrades i esdevenim