Entradas

Mostrando entradas de julio, 2021

L'advocat (que es creia conseller en cap)

Imagen
Primavera/Estiu de 2019 “Hummmmm, dimecres…” Vaig caminant lentament -és al matí i no fa molt que vaig emergir- per la vorera d'una artèria adjacent al riu que va veure com la faraònica seu del seu partit passava a millor vida, substituïda per un hotel en construcció de la qual els hostes albergaran segurament menys intrigues i secrets inconfessables que les successives direccions del PSPV .  Mig adormit, la percepció d'un moviment brusc delata una presència a la meua esquerra i em fa alçar els ulls del sòl mentre vaig caminant. Ell acaba de donar un gir vivaç, sobtat, propi d'un personatge agitat, d'una sort de Louis de Funés . Un gir, alhora que una flexió que ve a marcar una accentuada curvatura, conformant un angle recte quasi perfecte entre cames i pelvis. Una postura exagerada amb la qual la posició del seu tronc permet una mirada molt pròxima a un cartell. Una mirada digna d'un miop profund, de fet porta ulleres i no li seria necessari acostar-la tant. No re

Mon hommage à Ramón Vilar

Imagen
 Ça fait donc un peu plus d'un an que tu es parti, Ramón Vilar. J’aperçois de-ci de-là sur le net les hommages qui te sont rendu et que tu mérites bien, "vaya si te los mereces", et je me dois d'y rajouter le mien. En français bien sûr, le francophile que tu étais n'en aura reçu que peu dans cette langue et ta figure d'homme politique aux multiples facettes mais aussi celle de l'internationale, aurait su, je l'espère, apprécier. Car au début des années 80 tu occupas quelque temps le poste de chargé de l'international au Bureau National des Jeunesses Socialistes Espagnoles et n'auras de cesse de t’intéresser à la politique internationale, malgré ton relatif manque de diplomatie, notamment pour ce qui concerne les questions ayant trait au Maroc, à son régime, et au conflit du Sahara occidental.  Le jour où nous nous sommes connu Je ne te connaissais que de vue. Depuis mon arrivée en Espagne j'avais eu à cœur de continuer à militer aux  JSE p

Ilegalizar a Vox

Imagen
 Vaya por delante que mis ideas están a las antípodas de las de la extrema derecha pero si no vas a querer leerme hasta el final te adelanto que abogo por no ilegalizar a Vox. Acabo de descubrir a raíz de una petición en  change.org que se pide la ilegalización de la extrema derecha institucional que representa ese partido sin el cual el Partido Popular no gobernaría comunidades autónomas como Andalucía o Madrid. Yo pienso que tendrá éxito y que la pueden llegar a firmar cientos de miles de personas pero mi opinión es que no solo esta abocada al fracaso sino que sería dar un paso en falso. La confirmación por parte de un juez de la -dudosa- legalidad del uso despiadado de niños vulnerables en un cartel electoral o las amenazas al director de la editorial del Jueves o  son para algunos como gotas que colman el vaso. Seguramente la intimidación al presidente de RBA se pueda calificar como delito pero a mi entender debe de llamar a una reflexión profunda, más allá de la interposición de