J.I.P. (en valencià)

José Ignacio Pastor, JIP per als íntims. "Joseph Ignace Pasteur" diria a la francesa per a burlar-me d'ell. S'ho mereix tant, a pesar que és lleig burlar-se de noms propis.

 Ho vaig conéixer farà quasi 20 anys, en una època en la qual ell  promovia amb afany la seua pròpia figura en l'àmbit del socialisme valencià.Va ser gerent de la fundació "Societat i progrés", amb la mateixa ambició de autopromocionarse i amb algun desfalc si no recorde malament. "Diuen que vull ser regidor, i què passa?". Aleshores ha manipulat pressupostos conseqüents, però sense arribar a ser elegit de res, el pobre.

 La seua aparent simpatia podia enganyar i donar a pensar que el seu objectiu era realment el de defensar a la ciutadania, quan en realitat la seua carrera no són més que autobombos i autocomplaença permanents. Una successió interminable de fotos i subvencions. La meua parella de llavors i jo col·laborem puntualment amb les seues xarrades i esdeveniments i recorde amb especial afecte l'oportunitat que vaig tindre de fer d'intèrpret de Wassyla Tamzali. Casc en les oïdes i micròfon davant els llavis al llarg d'unes dues hores. Del francés al castellà i amb pocs anys vivint ací. Una experiència intensa, quasi esportiva, i aconseguida (dit tot i malgrat la meua humilitat ;-)).

 Anys després de la nostra separació i sense avís previ, aquesta exparella va segrestar el nostre fill. Jo em olia alguna cosa i venia anys avisant del perill al meu advocat de llavors sense que aquest prenguera cap mesura, conformant-se amb aconsellar-me que em despreocupara ja que el li les sàvia totes. Després em va deixar absoluta i covardament tirat i vaig entendre que d'haver tingut jo diners (el teu advocat sempre té en la seua possessió les teues nòmines) o un bon escot, el nostre cas li podria haver resultat més interessant. Tal vegada també si li haguérem promés una continuada presència en els mitjans (cal veure com se li unfla el pit d'orgull quan és entrevistat en televisió). Parlem d'ell ací: https://fredspie.blogspot.com/2021/07/ladvocat-que-es-creia-conseller-en-cap.html.       

 Sense excuses, sense remei rápid possible, amb la intenció de substituir al seu pare per la seua nova parella, un argentí sense cervell i sobretot sense escrúpols, es van anar en la més absoluta il·legalitat al país d'origen d'aquest. La perillosa i vergonyosa actuació d'un jutjat valencià (d'instància 9, la deshonra de la justícia espanyola) va permetre que aquest segrest durara 5 anys i acabara en gran amb la policia extraient al meu fill de la secta d'un guru pedòfil que violava a xiquets de la seua mateixa edat.

 Guru que consideraríem grotesc (és fàcil trobar informació escrivint "maestro amor" (si si...) en google), si no fora pel fet que els seus centenars de seguidors veuen en ell a un déu o per les seues múltiples violacions a menors, violacions que quedarien en una curta condemna a 14 anys de presó i acabarien amb els seus ossos en la presó. En el moment en el qual es van ficar allí les denúncies eren vox populi en tota l'Argentina. La presó es troba a uns centenars de metres de la secta, i ho sé bé perquè passava per davant en taxi els els caps de setmana en per a recollir al meu fill els divendres i tornar-li a entregar a la secta els diumenges o els dilluns. No cal dir que allí reina també el guru, regalant, com a generós mecenes que és, furgonetes que - pel que sembla - li permeten alguna escapada prohibida (https://elaconquija.com/2020/01/30/el-maestro-amor-regalo-camionetas-a-la-carcel-y-sigue-predicando-entre-los-reclusos/) 

 Després de la sacsejada del segrest, podent només després de diversos mesos parlar amb el meu fill, em vaig desplaçar allí a principis d'abril del 2010. Tenia entés que em fill es trobava a Córdova, Argentina, sense tindre clar direccions etc... No cal dir que ni el Ministeri d'educació de la província de Còrdova ni la institució que regeix les escoles privades d'allí estaven informatitzades. Però trobaria la manera, després d'una llarga cerca, de conèixer el lloc en el qual el meu fill era escolaritzat. Una escola d'on li van traure abans de la meua arribada.

  La casualitat va voler que en els pocs dies que vaig passar en Buenos-Aires (per a explicar allí el succeït a les ambaixades i consolats de França i Espanya) i abans d'arribar a Còrdova em trobara amb el susdit JIP pels carrers del centre de Buenos-Aires, on es trobava tranquil·lament fent turisme amb la seua parella. Després de la nostra trobada fortuïta passem diverses hores junts, la seua parella, ell i jo passejant pels carrers de tan fascinant ciutat, abans de sopar igualment junts els tres. En un clima de gran cordialitat.

 Ingenu del meu vaig percebre en ells certa empatia pel segrest del qual vam ser víctimes el meu fill i jo. Assabentat va quedar. Espere que no fora el qui avisara a la mare del meu fill de la meua imminent arribada a Còrdova, ja que el van amagar i no vaig poder ni reunir-me amb ell al llarg de tot aquest mes d'abril 2010. No podria tornar-ho a veure fins a Juliol de 2013, ja tristament ficat en la secta del pedòfil, al costat del ashram (i sí, et converteixes en un especialista al teu pesar 😉), a excepció de les fabuloses setmanes que compartim pare-fill a Còrdova i malgrat els desesperats intents de la seua mare de continuar arruïnant la nostra relació.

 Mentrestant no sols ens vam veure, amb el JIP aquest, sinó que arribem a tractar-nos en el mateix corrent del partit socialista, "Volem i podem". Va ser a més una època en la qual les meues conviccions polítiques van trobar un lloc humanament agradable, on els egos i les ambicions no ho eren tot, encara que al mamó eixe de JIP poc li importara. Recorde bé que tan prompte com va arribar el moment de votar a mà alçada per a triar als líders del corrent, la seua indignació es va desbordar. De fet, el nostre lideratge tenia el mèrit de ser col·lectiu (5 persones si recorde bé) però no elegit. I és que ell es considerava a si mateix com una espècie de senador vitalici del corrent.

 Amb el temps entendria la plec, la vilesa i la immoralitat d'aquest subjecte, però aquest improbable borinot va continuar aparentant empatia pel meu sofriment. Aquest munt d'immundícia continuaria mostrant-me durant anys una fingida empatia.

 Després de 5 anys la batalla judicial va acabar com haguera hagut d'acabar molt abans, és a dir atorgant-me la guàrdia i custòdia i podent tornar a València amb el meu fill a la fi del 2014. (https://www.elesquiu.com/policiales/2014/11/10/restituyen-su-padre-un-nino-que-vivia-con-seguidores-del-maestro-amor-167084.html) 

 Mesos després, al llarg del 2015, va tornar la delinqüent segrestadora seguidora del guru pedòfil a Espanya. Sense prendre's la molèstia d'avisar-me ni a mi ni al jutjat de la seua presència a València i arribant a quedar d'amagat amb el nostre fill.

 Però qui era ací per a acollir-la en la seua “associació”? Doncs clar, el carallot de JIP!

  Informat de tot l'anterior detalladament, oralment, per escrit, i déu sabrà per què inconfessables motius, l'impresentable li va donar el millor dels acolliments a la segrestadora i seguidora (que ho seguia i ho continua sent!) del guru pedòfil. Allí estava Acicom, el quiosquet creat a major glòria del seu fundador i president (el que cal fer perquè isca la paraula en les teues targetes de visita!) per a propiciar-li a tan exemplar mare el digne acolliment que mereixia.

 "Sòcia i col·laboradora" de Acicom i després conferenciant sobre violència obstètrica. I jo mateix li havia avisat de l'embull a l'alt càrrec de pacotilla aquest!

 També va fer d'hostessa i de ponent, dèiem. I és que abans de deixar Espanya la futura segrestadora s'havia fet "Doula". Amb uns caps de setmana de formació bastava. Doula, una especialització més que dubtosa, sovint associada a sectes, no reconeguda oficialment i denunciada en múltiples ocasions per professionals de la sanitat. Però poc li importava a aqueixa immensa font de saviesa que és JIP, un tipus que se suposa que és pedagog i psicòleg, havent treballat anys per a la infància des de l'ajuntament...

 Per molt esotèriques i tèrboles que resulten les xarrades que es donen en Acicom potser permeten accedir a suculentes subvencions com les que esmenta l'article següent: https://www.lasprovincias.es/politica/asociacion-excargo-pspv-subvenciones-acicom-20190808100743-nt.html#*vca=*modulos&*vso=*lasprovincias&*vmc=notícies-*rel-1-*cmp&*vli=*pol%C3%*ADtica. 

Estaran la transparència i el govern obert de l'ajuntament de València en bones mans? Perquè, incomprensiblement, el nostre heroi va ser promogut a «cap del servei de transparència i govern obert» de la ciutat. Un tipus que ascendeix al rang de "sòcia i col·laboradora" de la seua associació de merda a una segrestadora i seguidora d'un guru pedòfil, de debò? Una mala-bèstia que cumula la presidència de la seua associació que rep subvencions de l'ajuntament amb la direcció de transparència del mateix ajuntament? Què significa aquest conflicte d'interessos indecent? I té un parell de càrrecs més, aquest perillós idiota. A quina espera per a renunciar a tots ells i retirar-se lluny de xiquets i xiquetes?

Apèndix

Per fi hem trobat el lloc perfecte per a la tranquil·la jubilació de José Ignacio Pastor! Perquè el meu article no l'esmenta, però aquest gran home ja no és el cap de transparència de la ciutat de València. (Han tardat a adonar-se, però difícilment podrien haver trobat un candidat pitjor).

I aquest lloc es troba ni mes ni menys que al departament de Capayán de la província argentina de Catamarca: https://www.lavoz.com.ar/ciudadanos/maestro-amor-comenzo-con-salidas-laborales-6-anos-despues-de-haber-sido-condenado-por-abuso-sexual/

Qui ho anava a dir, amb el valencianot que és! Podrà treballar amb la pedagogia Waldorf (http://archivo.lavoz.com.ar/Nota.asp?nota_id=80822&high=maestro), i no tinc dubte que ho apreciarà. O participar en la publicació de llibres sobre desenvolupament personal, o marxar en honor a Ganesha. I per descomptat, adorar al seu guru des de 2015 (tinc proves ;-)). Guru que va curar l'asma del meu fill posant-li les mans en el pit, així de fiable és .

Hi ha una fundació que ho dirigeix tot, i JIP sap molt de fundacions. Bienaventuranza crec que es diu. Encara que el seu facebook funciona, la seua pàgina web aparentment no. Però el "geek" que és JIP no tindrà cap problema per a posar-se en contacte amb ells, en la següent adreça: prensa@fundacionbienaventuranza.org. La premsa, una altra de les especialitats del nostre gran home, què més es pot demanar?

Apèndix (2)

Assenyalar que fa molts mesos ja que el nostre amic no és president sino simplement president d'honor de la seua cosa. De fet no cambia el rumb per a res. Es continua conversant de tot i res a canvi de quantioses subvencions de quasi totes les institucions de les quals es puguen obtindre.