L'advocat (que es creia conseller en cap)
Primavera/Estiu de 2019 “Hummmmm, dimecres…” Vaig caminant lentament -és al matí i no fa molt que vaig emergir- per la vorera d'una artèria adjacent al riu que va veure com la faraònica seu del seu partit passava a millor vida, substituïda per un hotel en construcció de la qual els hostes albergaran segurament menys intrigues i secrets inconfessables que les successives direccions del PSPV . Mig adormit, la percepció d'un moviment brusc delata una presència a la meua esquerra i em fa alçar els ulls del sòl mentre vaig caminant. Ell acaba de donar un gir vivaç, sobtat, propi d'un personatge agitat, d'una sort de Louis de Funés . Un gir, alhora que una flexió que ve a marcar una accentuada curvatura, conformant un angle recte quasi perfecte entre cames i pelvis. Una postura exagerada amb la qual la posició del seu tronc permet una mirada molt pròxima a un cartell. Una mirada digna d'un miop profund, de fet porta ulleres i no li seria necessari acostar-la tant. No re